Alexandrin :
A peine je bandais qu’aussitôt je débande(d'après Daniel Pennac).
lo pistachier occitan
Ana-Maria Cazalis (…) teniá, coma Vian e quauqueis uns, a l’encòp au Saint-Germain-des-Près literari e au monde sota-terranh dau Jazz ; parlant amé lei jornalistas, baptejèt exitencialistas la chormeta que l’environava e la joventut que rodava entre lo Tabou e la Pergola. (…) Se prestava lèu lèu ai fotografias e ais entrevistas e òm començava de s’interessar a son amiga, la redonda Toutoune, qu’èra venguda una chatonarela dau pèu negre : Greco. Dins « Victor ou les enfants au pouvoir », aviá jogat a la Gaieté-Montparnasse, en cò d’Agnès Capri, lo ròtle de la petomana.
Defòra plòu, e s’enanam tristàs de se desseparar, quora rescontram lo libraire que fa de sus plaça amé son parapluèia. Prepausa de crompar una botilha de vin e de l’anar beure a la librariá. I restam fins a tres oras, regacham libres d’art, dessenhs e revistas e Chauffard legís fòrt de poèmas porcàs, signats Claudinet, que son benlèu de Cocteau ; se ditz Vies sus la cuberta dau defòra e Vits au dedins ; n’i a un de polidonet, que lo refrin es : « S’il seulement j’avais deux francs ».